En català formem el perfet d'indicatiu (abans anomenat pretèrit indefinit) conjugant el present d'indicatiu del verb auxiliar "haver" + el participi del verb. Exemple: he cantat. Si la llunyania de l'acció va més enllà del dia d'avui, també podem utilitzar el perifràstic: vaig cantar.
En francès formem el "passé composé" també amb l'ajuda d'un verb auxiliar + el participi del verb. Però la particularitat del francès és que utiliza dos verbs auxiliars diferents: "avoir" o "être". Tot i que la majoria dels verbs es conjuguen amb l'auxiliar "avoir", hauríem de recordar que es conjuguen amb l'auxiliar "être": 1.- els verbs pronominals (exemple: se lever -> je me suis levé) i 2.- els 14 verbs següents: aller, arriver, entrer, partir, sortir, venir, monter, descendre, naître, mourir, passer, rester, retourner et tomber (podem recordar-los perquè són verbs de desplaçament -aller- o d'estat -naître-).
De fet, aquesta particularitat d'utilitzar l'auxiliar "être" en alguns casos, tampoc hauria d'estranyar als catalans del nord de Girona (incloent Banyoles) perquè podem escoltar que "som anats a ..." i "ja som arribats".
Acadèmia de Francès Banyoles