En català formem el plusquamperfet d'indicatiu conjugant l'imperfet d'indicatiu del verb auxiliar "haver" + el participi del verb. Exemple: havia cantat.
En francès formem el "plus-que-parfait" també amb l'ajuda de l'imperfet del verb auxiliar + el participi del verb. Però la particularitat del francès és que utiliza dos verbs auxiliars diferents: "avoir" o "être". De manera similar al "passé composé", tot i que la majoria dels verbs es conjuguen amb l'auxiliar "avoir", hauríem de recordar que es conjuguen amb l'auxiliar "être": 1.- els verbs pronominals (exemple: se lever -> je m'étais levé) i 2.- els 14 verbs següents: aller, arriver, entrer, partir, sortir, venir, monter, descendre, naître, mourir, passer, rester, retourner et tomber (podem recordar-los perquè són verbs de desplaçament -aller- o d'estat -naître-).